*Aquest relat va ser "inspirat" a la matinada del 22/23 de juliol del 2008, mentre pujàvem al Sinaí, un grup de peregrins que acabàvem la nostra estada a Terra Santa...
Havíem trepitjat Natzaret i tirat les xarxes al Llac -sense cap èxit per cert-. Les pujades al Carmel, Les Benaurances i el Tabor ens havien colpit... Jerusalem ens arribà al cor i vam fer una dansa... i una pregària al Mur...sense lamentar-nos!... fins que vam arribar a l'altre Mur... de les lamentacions de Betlem i el mateix cor se'ns trencà...
Vam compartir una mica a la soleia dels pastors...Ja estàvem preparats per al Cenacle, El Camí de la Creu i l'impacte del Museu de l'Holocaust... I fórem testimonis dels plors dels adolescents fills de Raquel...i els més de dos milions d'infants morts a la Shoa...
Mar Mort, Massada, Eliat, Mar Roig...i per fi la Sagrada Serralada del Sinaí, amb el Monestir de Santa Catalina, que fa de Sentinella i ens mostra encara l'Esbarzer... A la matinada centenars de persones de tota edat i condició començàvem a fer el camí de pujada que duraria tres hores i mitja, solcat de petites llums i pel tràfec incessant de camells, que esbufegaven encara més que nosaltres... Camel.lo! Camel.lo! i ja tenies la saliva del morro del camell a frec del clatell!
A dalt, ja s'anaven perfilant les siluetes de les carenes que, com onades, s'apropaven al gran cim...i l'horitzó, on tothom hi tenia clavat l'esguard, començava a reflectir una llum rosada, cada cop més intensa...!
Per fi, el petit cap rodó del sol, com un rovell tendre, s'enfilava per sobre d'una tènue calitja... Ja sóc aquí, ens deia, i el vam aplaudir ... i vam llegir el text que "el senyor padre jubany" tenia preparat per aquell moment culminant. El va llegir ben dret, guardant un difícil equilibri en la cresta clivellada! i després... el document que ara ve a continuació i que fou signat, amb més voluntat que consciència, per tots els caminants i els que feien guàrdia al campament base i més enllà...
Quan Moisès va pujar al Sinaí, Jahweh li va donar uns criteris que orientéssin el camí de la seva vida, com a persones i com a poble. Nosaltres, avui, quan tot just el sol estrena l'horitzó, a dalt de la mateixa muntanya, signem personalment aquest decàleg que se'ns ha suggerit, des de la foscor de la nit en vetlla:
Primer. La vida és un camí. És un procés. Segueix sempre el criteri profund que brolla del teu cor.Sigues sempre fidel al camí del cor.
Segon. No et fabriquis imatges falses de tu mateix o dels altres. Sigues coherent amb el que penses i el que creus. I no et deixis seduir per les ganes de quedar bé, sinó per la veritat.
Tercer. No et comprometis fàcilment amb projectes que saps que no compliràs. Sigues fidel a les teves promeses i renova-les, sabent que sempre les hauràs d'actualitzar.
Quart. Treballa creativament. Fes-ho per a transformar el món i a tu mateix/a. Sempre amb els altres i per als altres. I pren-te el temps necessari per descansar i valorar millor el teu esforç.
Cinquè.Tingues en compte la teva família. Tant els que són vius com els que ens han deixat.Tant els més propers com els parents més llunyans. Són de la teva mateixa "sang" i són també el teu mirall.
Sisè. Estima la vida en totes les seves formes, colors, categories i nivells. Pensa que l'ànima de la vida està molt ben repartida. I estima amb tot el cor la vida humana, especialment la de les persones oprimides i malmenades.
Setè. Construeix la teva vida personal des de la senzillesa. No pretenguis mai substituir Aquell que t'ha regalat la teva existència.
Vuitè. Desitja allò que és bo, que és bell, que fa goig, que conforta, que dóna esperança... Que crea ponts de diàleg i fa emergir tot allò que és positiu i sa dels altres. Desitja la serenitat, la tendresa i la pau.
Novè. Planteja't sempre el perquè de les coses. No et quedis només en el que passa. Cerca sempre les causes de tot, en tu mateix, en els altres i en el nostre món. Després relativitza-ho una mica... i posa't a treballar per canviar les coses.
Desè. No sigueu esclaus de les pors. De cap mena de por. Començant per la por a vosaltres mateixos. Accepteu-vos en les vostres foscors i sereu llum per als altres. Foragitant les pors, sereu més lliures. Això sí... Preneu-vos la vostra llibertat -amb tanta seriositat- que sigueu capaços de no perdre mai el sentit de l'humor! Com Jo -diu Yahweh- que el tinc des de sempre...!
En resum:
Aquests deu manaments es resumeixen en UN: Estima allò que hi ha de profund en tu mateix/a i descobriràs als altres. I descobriràs... ... ...
Nota: la lletra menuda a fora de la literalitat de les "taules digitals", va a càrrec de cada sota signant
Sota signants:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada