Una gentada

Algunes, poques i dolentes, imatges de l'esdeveniment... en espera que arribi el gruix de bones fotografies i reportatges. La veritat és que va ser un bon moment de retrobament, de re-coneixement d'amics i estranys, de festa, en definitiva.

Millorant l'itinerari per al dia 22

Com que sembla que els mapes que hem posat al blog no són tan clars com caldria, us posem aquí de nou l'itinerari.

Per anar a Torrelles de llobregat:

Si veniu per l'autovia A2: sortida 602 (Sant Vicenç dels Horts): al sortir primera rotonda a l'esquerra direcció Sant Vicenç, a la següent rotonda agafar la segona sortida direcció Torrelles.

Si veniu per l'autopista, la sortida és la de Sant Feliu/ El Pla . També direcció Sant Vicenç (en aquest cas trobareu dues rotondes que us indicaran Sant Vicenç, i a la tercera rotonda agafar la segona sortida direcció Torrelles).

A partir d'aquí, el camí ja és el mateix:

Fer uns 4Km de carretera fins una altra rotonda (vegeu foto) que us indica cap a Torrelles (centre Urbà) o cap a Catalunya en miniatura, Begues.......Bé, doncs vosaltres cap a Catalunya en miniatura..... a partir d'aqui veureu que els rètols ja van indicant Raval Can Mas, seguiu-los fins que ja hi ha un moment que deixeu la carretera a l'esquerra, i el rètol de Can Mas (vegeu foto), tot i que està molt mal col·locat, us fa anar per un carrer estret que al cap d'uns 300m deixa d'estar asfaltat i porta directament a la casa.
Recordeu que podeu aparcar al camp de futbol de Can Mas.

Decàleg

*Aquest relat va ser "inspirat" a la matinada del 22/23 de juliol del 2008, mentre pujàvem al Sinaí, un grup de peregrins que acabàvem la nostra estada a Terra Santa...

Havíem trepitjat Natzaret i tirat les xarxes al Llac -sense cap èxit per cert-. Les pujades al Carmel, Les Benaurances i el Tabor ens havien colpit... Jerusalem ens arribà al cor i vam fer una dansa... i una pregària al Mur...sense lamentar-nos!... fins que vam arribar a l'altre Mur... de les lamentacions de Betlem i el mateix cor se'ns trencà...

Vam compartir una mica a la soleia dels pastors...Ja estàvem preparats per al Cenacle, El Camí de la Creu i l'impacte del Museu de l'Holocaust... I fórem testimonis dels plors dels adolescents fills de Raquel...i els més de dos milions d'infants morts a la Shoa...

Mar Mort, Massada, Eliat, Mar Roig...i per fi la Sagrada Serralada del Sinaí, amb el Monestir de Santa Catalina, que fa de Sentinella i ens mostra encara l'Esbarzer... A la matinada centenars de persones de tota edat i condició començàvem a fer el camí de pujada que duraria tres hores i mitja, solcat de petites llums i pel tràfec incessant de camells, que esbufegaven encara més que nosaltres... Camel.lo! Camel.lo! i ja tenies la saliva del morro del camell a frec del clatell!

A dalt, ja s'anaven perfilant les siluetes de les carenes que, com onades, s'apropaven al gran cim...i l'horitzó, on tothom hi tenia clavat l'esguard, començava a reflectir una llum rosada, cada cop més intensa...!

Per fi, el petit cap rodó del sol, com un rovell tendre, s'enfilava per sobre d'una tènue calitja... Ja sóc aquí, ens deia, i el vam aplaudir ... i vam llegir el text que "el senyor padre jubany" tenia preparat per aquell moment culminant. El va llegir ben dret, guardant un difícil equilibri en la cresta clivellada! i després... el document que ara ve a continuació i que fou signat, amb més voluntat que consciència, per tots els caminants i els que feien guàrdia al campament base i més enllà...

Quan Moisès va pujar al Sinaí, Jahweh li va donar uns criteris que orientéssin el camí de la seva vida, com a persones i com a poble. Nosaltres, avui, quan tot just el sol estrena l'horitzó, a dalt de la mateixa muntanya, signem personalment aquest decàleg que se'ns ha suggerit, des de la foscor de la nit en vetlla:

Primer. La vida és un camí. És un procés. Segueix sempre el criteri profund que brolla del teu cor.Sigues sempre fidel al camí del cor.

Segon. No et fabriquis imatges falses de tu mateix o dels altres. Sigues coherent amb el que penses i el que creus. I no et deixis seduir per les ganes de quedar bé, sinó per la veritat.

Tercer. No et comprometis fàcilment amb projectes que saps que no compliràs. Sigues fidel a les teves promeses i renova-les, sabent que sempre les hauràs d'actualitzar.

Quart. Treballa creativament. Fes-ho per a transformar el món i a tu mateix/a. Sempre amb els altres i per als altres. I pren-te el temps necessari per descansar i valorar millor el teu esforç.

Cinquè.Tingues en compte la teva família. Tant els que són vius com els que ens han deixat.Tant els més propers com els parents més llunyans. Són de la teva mateixa "sang" i són també el teu mirall.

Sisè. Estima la vida en totes les seves formes, colors, categories i nivells. Pensa que l'ànima de la vida està molt ben repartida. I estima amb tot el cor la vida humana, especialment la de les persones oprimides i malmenades.

Setè. Construeix la teva vida personal des de la senzillesa. No pretenguis mai substituir Aquell que t'ha regalat la teva existència.

Vuitè. Desitja allò que és bo, que és bell, que fa goig, que conforta, que dóna esperança... Que crea ponts de diàleg i fa emergir tot allò que és positiu i sa dels altres. Desitja la serenitat, la tendresa i la pau.

Novè. Planteja't sempre el perquè de les coses. No et quedis només en el que passa. Cerca sempre les causes de tot, en tu mateix, en els altres i en el nostre món. Després relativitza-ho una mica... i posa't a treballar per canviar les coses.

Desè. No sigueu esclaus de les pors. De cap mena de por. Començant per la por a vosaltres mateixos. Accepteu-vos en les vostres foscors i sereu llum per als altres. Foragitant les pors, sereu més lliures. Això sí... Preneu-vos la vostra llibertat -amb tanta seriositat- que sigueu capaços de no perdre mai el sentit de l'humor! Com Jo -diu Yahweh- que el tinc des de sempre...!

En resum:

Aquests deu manaments es resumeixen en UN: Estima allò que hi ha de profund en tu mateix/a i descobriràs als altres. I descobriràs... ... ...

Nota: la lletra menuda a fora de la literalitat de les "taules digitals", va a càrrec de cada sota signant

Sota signants:

anna benas, paquita borrull, agustí carrillo, feliu carreras, alfons cuxart, teresa cuxart, angels ezquerra, andreu ferriz, ramona figuerola, josepm fisa, josepm jubany, agnès martí, dolors martí, marta riera, graciela rodriguez, ana rueda, pere rueda, ana sànchez, núria sànchez, laura sans, pilar simó, isabel vila, ana yeste, silvia nirnstein hess, tobi...

Tenim de nou entrades per l’espectacle del MONTY PYTHON’S al teatre VICTORIA pel dimecres dia 26 de novembre a les 20,30 hores.

Aquesta vegada ho farem conjuntament amb els amics de SOLIDANÇA i els beneficis serviran per posar en marxa una parada del mercat de la Concepció, amb finalitat social, per la venda d’articles de Solidança, samarretes de les nostres noies artistes d’AMARTE i altres objectes de regal.

Nosaltres te les podem oferir per aquesta única sessió a 25 €. Seguint la nostra línia de que necessitem que “ens ajudis” t’oferim espectacles de reconeguda qualitat.Us preguem que en cas que estigueu interessats ens aviseu el més aviat possible. Reserva d'entrades: Manel Pousa 670 297 805 - 933 112 006, manelpousa@paremanel.org.

Les entrades les podreu recollir el mateix dia 26 de novembre a partir de les 18,30 hores a l’entrada del teatre. O digueu-nos com us va millor. Podeu fer l’ingrés de l’import al compte de La Caixa 2100 0907 00 0200059797 a nom de Fundació Pare Manel indicant SPAMALOT i el vostre nom.

Recordeu que tinc loteria de Nadal amb participacions de 2,5 € en talonaris de 50 i de 100 paperetes. I dècims (agrairé propineta).

Ingredients de l'aplec...

• poder retrobar vells amics
• conèixer o reconèixer entitats solidàries
• i alternatives: amnistia, justícia i pau, solidança, fiare, canperol, cipo,
• cristianisme i justícia, fundació rut, ...
• mini mostra joguina d'època
• primera mostra "museu kumbaià baix llobregat"
• llibres d'autor: josep lligadas, josep oton, jesús ballaz, ...
• agenda llatinoamericana
• agència de recursos solidaris
• ràdiosolidàriaperinternet
• quaderns CiJ
• l'agulla
• torrelles cultural

Contrapunts al decàleg per als seixanta d’un amic/company dumaire

Que milloren substancialment la meva proposta (Josep maria)

En Josep Maria (insensat) ens convida a fer decàlegs. Vet aquí algun contrapunt als seus manaments!

1.- Seixanta, meitat de la vida...

Recorda el presocràtic per a la segona meitat que serà infinita:

Hauràs de viure la meitat de la meitat, de la meitat de la meitat... i transitar les infinites meitats requereix una inacabable longevitat. O potser seixanta no és la meitat de res i per això no cal començar cap vida nova, sinó apedaçar la vella de forma condescendenti autocompassiva. Anem tenint la millor de les vides que tenim (El ser és, el no ser no és).

2.- El viscut val la pena..., el que queda: intensitat inimaginable...

Podré tocar la guitarra preguntava el pacient a qui li ribotava la carcanada? És que no en sé però m'agradaria tant! Apliquem-nos l'acudit, res no farem de vells que no haurem fet de joves... Més intensitat? Fem per mantenir la bufera i que cada alè doni la nota.

3.- Madurar els projectes...

i que algú vetlli que no es passi l'arròs. Ho vàrem aconseguir perquè no sabíem que era impossible i ara ningú ho entén, ni nosaltres mateixos. Millor començar un nou projecte impossible i que el maduri la figuera.

4,- Hem fet moltes coses... ara toca reflexionar-les

Prefereixo mirar que retratar, viure que fer memòries, ser dalt del burro amb els altres dos que veure-hi/no veure-hi..., pensar en veu alta, cuinar el que tinc i beure a galet mentre calculo la trajectòria helicoidal del rajolí... Quan les haurem fet totes les coses, totes, totes... seurem amb la parca a reflexionar!

5.- Aprenentatge per a la vellesa...

- Què vols ser quan siguis gran? (ens deien) - Simplement gran! (m'hauria agradat dir). ¿Com s'aprèn a ser molt, però que molt vell? Probablement igual que com es fa per menjar-se un elefant: a bistec diari... No vull més aprenentage que el que em cap a la paella amb un rajolinet d'oli i un pensament de sal.

6.- Omplir els buits del temps...

El temps Kronos passeja de la mà amb el miratge Kairós i no sé a quin dels dos alimentar... potser hem d'omplir el temps que hi ha entre dos buits i beneir els buits que hem viscut, dormir, badar, somniar, fer volar coloms, xiular, fer ganyotes, pentinar el gat detres potes...

7.- Els altres et coneixen...ara tu els pots conèixer...

Tant de gust! Ja em presentaran quan em trobin. Gnozi se-autón (no sé què, s'està en un auto gran i només tinc permís per conduir autos petits). Digue'ns a qui vols conèixer i ja te'ls presentarem. Us farem un blog i un face book.

8.- Has disfrutat, ara és moment d'assaborir...

Assaborir perquè no es tenen dents, llepar perquè no es pot mastegar, xuclar la canya amb les barres serrades? "Esparragos chupa, bebe cerveza y besa a una vieja..." Comprem-nos dents postisses i disfrutem les menges vitals i assaborim si podem "la Carmencita buena cocinera".

9.- Aprofita per alimentar-te culturalment...

...i et quedaràs prim com un fideu, seràs fideu dadaista, simbolista, art nouveau o expressionista, però fideu a la fi-(deu).

10.-Dedica temps a la contemplació i escriu...

...activitats totalment incompatibles; no es pot repicar i anar a processó. Millor escrius sense contemplacions i faràs les delícies dels amics que et llegirem contemplativament.

Amb tot l'afecte,

Albert

Gràcies (josepmaria)

Decàleg per als seixanta

Primer. Seixanta és més de la meitat de la vida, però encara pots començar una vida nova.

Segon. El que ja has viscut ha valgut la pena, però el que et quedi, poc o molt, pot ser d'una intensitat inimaginable.

Tercer. Segurament encara tens projectes que t'il·lusionen, però és un temps ideal per a madurar els projectes que ja has tirat endavant.

Quart. Si hi ha hagut un temps per a fer moltes coses, potser ara és el temps de reflexionar-les.

Cinquè.L'adolescència va ser un temps de formació per al treball i la responsabilitat d'adult, segurament ara encetes el temps de la formació i l'aprenentatge per a la vellesa.

Sisè. Avui reconeixe's els buits dels temps juvenils, quant a la relació i acompanyament dels altres...no serà ara el moment d'intentar omplir-los i privilegiar el temps de les persones?

Setè. Els altres saben bastant bé com ets tu, potser és el moment amb que tu et pots arribar a conèixe't millor a tu mateix.

Vuitè. Has disfrutat de molts bons moments i potser no has tingut prou temps per a assaborir-los. Ara és l'hora.

Novè.Aprofita les possibilitats extraordinàries per a alimentar-te culturalment.

Desè. Dedica més temps a la contemplació. I escriu. Si pots, que pots.

Nota: Ja es veu que això dels decàlegs té una gran tradició. Us convido a fer-ne. M’agradaria anar-los apilant, fins que facin el gruix de les Taules de Pedra...

Recordeu, 22 de novembre a Ca’n Mas de Torrelles. Ens ho pasarem bé!

1 d'octubre del 2008

Un brindis per l'amistat!

Amigues i amics,

Tinc un llibre que còrrer per sobre de la meva taula que diu: Despreocúpa't. Senzillament, viu. El seu autor és Anselm Grün, el monjo benedictí alemany... La seva lectura m'inspira i ja veieu que "alimenta" la meva "despreocupació" per a enviar-vos la carta d'una convocatòria sorpresa. Sorpresa també per a mi i per a tots plegats...perquè ningú sap com acabarà.

És a dir, he tingut molts dubtes de fer una celebració "d'aniversari", però al final he pensat que ho podíem fer com una nova oportunitat de retrobar-nos, sabent que una bona part dels amics/gues, també ho sou entre vosaltres.

A part dels seixanta, que comparteixo amb un "sector" generacional, també comparteixo els de la dècada anterior per molts motius històrics...Els vostres aniversaris també són els meus...!

D'altra banda aquest any ha estat molt especial per a mi, amb la mort del Sisquet el meu pare...Vull aprofitar per agraïr-vos que molts poguéssiu ser presents en el comiat del 6 de gener...i estic segur que aquesta festa també li agradarà!

Bé, la cosa és la següent:

Dissabte 22 de novembre, a Ca'n Mas de Torrelles de Llobregat. Una casa de colònies que gestionen uns bons amics, la Cesca i el Pep. A partir de les sis de la tarda prepararem les coses i ens organitzarem. Soparem plegats. Cantarem, conversarem... i riurem dels bons records que ens uneixen!

Si veniu amb canalla, o voleu fer excursió torrellenca l'endemà, us podeu quedar a dormir. Ún bon lloc per a fer excursions.

De cara a coordinar els que serem per sopar, si us plau: podeu escriure a aquest correu fet express: fisaseixanta@gmail.com. Per a qualsevol altre detall també podeu escriure a: Teresa: tcuxart@gmail.com o bé, Anna: anaca32@gmail.com.

Per cert, és una trobada “oberta” als amics i amigues, i tot i que jo he anat donant veus...teniu llibertat per convidar els amics/gues comuns. Un bríndis per l’amistat!