Contrapunts al decàleg per als seixanta d’un amic/company dumaire

Que milloren substancialment la meva proposta (Josep maria)

En Josep Maria (insensat) ens convida a fer decàlegs. Vet aquí algun contrapunt als seus manaments!

1.- Seixanta, meitat de la vida...

Recorda el presocràtic per a la segona meitat que serà infinita:

Hauràs de viure la meitat de la meitat, de la meitat de la meitat... i transitar les infinites meitats requereix una inacabable longevitat. O potser seixanta no és la meitat de res i per això no cal començar cap vida nova, sinó apedaçar la vella de forma condescendenti autocompassiva. Anem tenint la millor de les vides que tenim (El ser és, el no ser no és).

2.- El viscut val la pena..., el que queda: intensitat inimaginable...

Podré tocar la guitarra preguntava el pacient a qui li ribotava la carcanada? És que no en sé però m'agradaria tant! Apliquem-nos l'acudit, res no farem de vells que no haurem fet de joves... Més intensitat? Fem per mantenir la bufera i que cada alè doni la nota.

3.- Madurar els projectes...

i que algú vetlli que no es passi l'arròs. Ho vàrem aconseguir perquè no sabíem que era impossible i ara ningú ho entén, ni nosaltres mateixos. Millor començar un nou projecte impossible i que el maduri la figuera.

4,- Hem fet moltes coses... ara toca reflexionar-les

Prefereixo mirar que retratar, viure que fer memòries, ser dalt del burro amb els altres dos que veure-hi/no veure-hi..., pensar en veu alta, cuinar el que tinc i beure a galet mentre calculo la trajectòria helicoidal del rajolí... Quan les haurem fet totes les coses, totes, totes... seurem amb la parca a reflexionar!

5.- Aprenentatge per a la vellesa...

- Què vols ser quan siguis gran? (ens deien) - Simplement gran! (m'hauria agradat dir). ¿Com s'aprèn a ser molt, però que molt vell? Probablement igual que com es fa per menjar-se un elefant: a bistec diari... No vull més aprenentage que el que em cap a la paella amb un rajolinet d'oli i un pensament de sal.

6.- Omplir els buits del temps...

El temps Kronos passeja de la mà amb el miratge Kairós i no sé a quin dels dos alimentar... potser hem d'omplir el temps que hi ha entre dos buits i beneir els buits que hem viscut, dormir, badar, somniar, fer volar coloms, xiular, fer ganyotes, pentinar el gat detres potes...

7.- Els altres et coneixen...ara tu els pots conèixer...

Tant de gust! Ja em presentaran quan em trobin. Gnozi se-autón (no sé què, s'està en un auto gran i només tinc permís per conduir autos petits). Digue'ns a qui vols conèixer i ja te'ls presentarem. Us farem un blog i un face book.

8.- Has disfrutat, ara és moment d'assaborir...

Assaborir perquè no es tenen dents, llepar perquè no es pot mastegar, xuclar la canya amb les barres serrades? "Esparragos chupa, bebe cerveza y besa a una vieja..." Comprem-nos dents postisses i disfrutem les menges vitals i assaborim si podem "la Carmencita buena cocinera".

9.- Aprofita per alimentar-te culturalment...

...i et quedaràs prim com un fideu, seràs fideu dadaista, simbolista, art nouveau o expressionista, però fideu a la fi-(deu).

10.-Dedica temps a la contemplació i escriu...

...activitats totalment incompatibles; no es pot repicar i anar a processó. Millor escrius sense contemplacions i faràs les delícies dels amics que et llegirem contemplativament.

Amb tot l'afecte,

Albert

Gràcies (josepmaria)